«Devimus invertire sa tendèntzia», de Mauru PIredda

Intervista cun Bachis Porru (in sa foto), giai sìndigu de Ortzai e animadore de sas istàntzias de sas biddas minores.

Tempus de duas chidas e in 160 Comunas de Sardigna at a comintzare una legisladura noa. Ma finamentas pro custas eletziones sas dudas sunt sas de semper cun sa crisi de sa polìtica chi si summat a sa de sas comunidades. Nd’amus faeddadu cun Bachis Porru, giai sìndigu de Ortzai e animadore de sas istàntzias de sas biddas minores.

Est dae tempus chi faeddamus de ispopulamentu e non b’at annu chi sa chistione no essat a campu. Galu a tesu nch’est s’inversione de tendèntzia?

«Apo tentu s’ocasione, in s’atividade amministrativa mea, de pòdere cunfrontare sos datos dae su 1961 a su 1991. In trinta annos paritzas de sas comunidades nostras aiant pèrdidu su 40% de sa populatzione. Unu pùngiu a s’istòmagu! Comintzèimus a nde faeddare in intro de s’Anci, chi oe est ghiada dae su sìndigu de una bidda minore, cosa belle impossìbile tando. Su ’96 aiamus fatu una cunferèntzia cun duas sessiones: una in Ortzai e una in Nùgoro. M’ammento de àere naradu chi “si si nche morint sas cussòrgias si nch’ant a mòrrere finamentas sas tzitades”.

E si abbaidamus a Nùgoro podimus bìdere chi fàula non fiat. Sa cunferèntzia de sas biddas minores fiat belle unu sugetu polìticu.

“Amus àpidu sa possibilidade de interlocuire cun sa Regione (sos annos de Palomba) in contu de progetatzione negotziada. Ma at predominadu s’incapatzidade de gastare su dinare istantziadu. E custa est una cajone ebbia de sa crisi nostra».

A concruos de su mandadu, su 1999, t’aiant publicadu unu libru tituladu “Diario di un sindaco”, una regorta de pàrreres essidos in giornale cun paritzos de cussos temas. Oe su diàriu de sos sìndigos est Facebook. Comente est mudada sa comunicatzione?

«Apo impreadu sos mèdios pro baranta annos. Duncas non potzo nàrrere de èssere contràriu, ma su chi so bidende oe est una tendèntzia chi nche bàrigat sa comunicatzione de sas funtziones de un’amministradore. B’at chie impreat cussa pratza pro espònnere in cue sa pròpia persone. In antis su giornale fiat su mèdiu chi permitiat a unu sìndigu de nche lòmpere a sos letores cun chistiones miradas. Oe sos contenutos sunt medas de prus ma mancat su diàlogu in intro de una comunicatzione chi durat pagu, chi isvanesset in giru de una die. Mannu est s’abbolotu in suta de sas àeras, naraiat Mao, ma sa situatzione no est de sas mègius, annango deo».

Nemmancu in contu de partetzipatzione populare?

«Nemmancu. In paritzas biddas b’at una lista ebbia, in calicuna nemmancu cussa. No est singiale bonu. In tzitade, imbetzes, sa disgregatzione andat a manu tenta cun sos personalismos».

In prus de àere fatu su sìndigu fias finas dotzente e dirigente iscolàsticu. Relatzione b’at intre s’ispopulamentu e problemàticas de s’istrutzione?

«Est una ferta galu aberta, custa. Est beru chi sos dimensionamentos los podiant fàghere mègius, ma est beru finamentas chi a lassare un’iscola tantu pro nàrrere de àere un’iscola no est una solutzione. Sas pluriclasses sunt unu fallimentu e una classe cun unu nùmeru inferiore a sos deghe pitzinnos no andat bene. No est critèriu de ragioneria, custu, ma de pedagogia. Nùmeros minores podent fàghere pèrdere s’autonomia a un’istitutu e sa rivolutzione de sos cumprensivos nos agiueit a metade de sos annos 90, ma sa situatzione demogràfica como est peorada. Penso chi sa pluriclasse siat un’extrema ratio ebbia, ma bi diat chèrrere personale prus chi non preparadu e intzentivadu. Semper e cando un’iscola chi serrat o chi no acumprit a sas funtziones suas no est sa base ma un’atzeleradore de sas dinàmicas de ispopulamentu. Sa base est econòmica. Si custa base est bona e profetosa sa gente si nch’istat in bidda sua».

E duncas, pro torrare a comintzu de allega, ite diamus dèvere seberare in contu de economia territoriale?

«Deo penso chi sa risposta la diamus pòdere agatare in sa programmatzione territoriale e in sas potentzialidades de isvilupu autòctonu. Devimus punnare a produtos particulares de grandu calidade, a unu tzircùitu integradu chi movat dae s’agricultura a s’artesanadu. E fintzas sas Comunas si diant dèvere adeguare conca a s’àrea ampra. Si sas Provìntzias non fiant entes generales como b’amus sas Uniones de sas Comunas, ma custas non devent èssere entes esponentziales in teoria ebbia. Cheret chi fatzant su traballu issoro ponende a cumone totus sos servìtzios». LA NUOVA SARDEGNA, 11 OTTOBRE 2020