Luisu Ozanu e sa Baronia de Pasada, de Màuru Piredda

Sa tesi torrada a imprentare. Thiniscole, publicadu su primu cartolaru de su Tzentru istùdios omònimu Sardista, senadore e abogadu, isterreit s’istòria de su territòriu suo.

 

◗ THINISCOLE

Fiat su 1914 cando su thiniscolesu Luisu Ozanu (chi galu non fiat nen su sardista, nen su senadore e abogadu famadu) concrueit sos istùdios universitàrios in Tàtari.

Sa facultade fiat sa de Giurisprudèntzia e sa tesi presentada a pustis de sos esames pertocaiat sa Baronia de Pasada.

Unu traballu de cabu chi moviat dae sas populatziones antigas de sa contrada (mentovados sos aesaronenses e sos carenses, ma finamentas sa “civitas” de Ferònia) pro nche cròmpere a su riscatu de su fèudu in època moderna.

In cussas pàginas b’agatamus sos Giùighes e sos aragonesos, e duncas su passàgiu dae unu tipu de amministrazione a un’àtera.

Iscrieit Ozanu chi «a pustis de sa conchista aragonesa, sa curadoria la costitueint in fèudu» ca fiat interessu de su sovranu nou su de partzire sa terra pro sos cumpàngios «chi l’aiant sighidu in s’impresa». In sa parte finale, in intro de unu capìtulu ùnicu, Ozanu sintetizeit in pagas rias «sas pàginas sas prus iscurigosas de s’istòria nostra».

Est a nàrrere «chimbe siculo» in ue «chimbanta o sessanta famìlias» pretendiant in Sardigna su chi mancu «su prus assolutista de sos monarcas» de sos primos annos de su ‘900 si bisaiat.

Sa tesi la publicheint su 1917 in su de dòighi numero de sa rivista “Archivio storico sardo”, resurtende su primu istùdiu subra de su territòriu a pustis de sos iscritos de Angius e de La Marmora.

Una versione digitalizada l’agatamus finamentas in s’Archìviu istòricu chi agatamus colende dae su situ internet istitutzionale de sa Comuna de Thiniscole. Ma oe, gràtzias a s’aficu de su Tzentru istùdios intituladu a Ozanu (e a su finantziamentu de s’Unione de sas Comunas de su Monte Arvu), su traballu torrat a essire a campu comente primu nùmeru de sos “cartolaros” de su sòztiu.

In intro de custa editzione crìtica sa presentatzione de Antonello Pipere (presidente de su Cslo e professore) e sa prefatzione de Angelo Castellaccio (dotzente universitàriu e diretore vicàriu de su Dipartimentu de Istòria).

«Custa publicatzione – narat Pipere – est su resurtu de una cumparatzione atenta intre sa còpia autògrafa e sa versione imprentada su 1917».

Castellaccio annanghet chi su traballu de Ozanu at «frunidu unu cuadru analìticu de riferimentu a sos istudiosos chi, a pustis, ant definidu a minudu sas chistiones sìngulas».

S’editzione, chi cuntenet finamentas sos documentos istòricos impreados dae Ozanu pro istèrrere sa tesi, at a èssere presentada su 16 de martzu in Thiniscole, a sas 16 in s’Istitutu tècnicu.

Da LA NUOVA SARDEGNA  11 marzo 2018